Història

La Gaiata sis és una de les comissions pioneres dins de la ciutat de Castelló, ja que la seua creació data de l’any 1945 durant la reestructuració de les festes de la magdalena duta a terme per l’ajuntament de Castelló. La primera comissió de l’any 1945 estava encapçalada pel president Joaquim Fabregat i la madrina Carmen Jordan Fonfia, que dos anys després seria la reina de les festes.

Tal vegada anomenar gaiata hauria de ser sinònim de parlar de sector, i com tot sector de Castelló, el guarisme de la gaiata 6 té un símbol més que representatiu, la Farola.

La plaça de la Independència era l’eix principal que definia el sector que en un principi s’anomenava “Plaza Independencia y adyacentes“. Estaven inclosos en aquest sector els carrers de Saragossa, Ronda magdalena, Passeig Ribalta, Dolors, Climent, Pedro Aliaga, D’Arenós (primer tram) i les de l’eixample.

Però no sols la plaça de la Independència és un punt important dins del sector, ja que la gaiata sis compta al seu sector amb l’edifici de Correus, l’institut Ribalta i les cases modernistes més boniques de la ciutat, Casa de les Cigonyes i La Casa Alcón.

En 1973 es va rebatejar el nom de la nostra comissió formant així l’actual “Farola – Ravalet” que per part del polifacètic Francisco Vicent Domenech conegut per “Quiquet de Castalia”.
El nom actual del sector ve, com no podia ser d’una altra manera, per la Farola. Farola que el 4 de maig de 1924 el cardenal de Tarragona en Francesc Vidal i Barraquer va coronar en la plaça de la Independència a la Mare de Déu del Lledó com a Mare, Reina i Patrona de la ciutat de Castelló. Just en eixe mateix lloc i per aquesta raó l’arquitecte Francisco Maristany en 1929 la dissenya i el ferrer Josep Mª López per un preu de 4.500 pessetes treballà l’estructura metàl·lica de la Farola quedant enclavada dins dels bells edificis modernistes i formant així la Plaça de la Independència, en record de la independència espanyola, una bella via urbana, on al seu centre llueix majestuosa Farola un vertader esperit Magdalener, erigint artística Gaiata. El Ravalet, afegit al nom, ve de les illes de cases construïdes davant de la plaça de Tetuan quan es va vendre l’hort dels Corders que van constituir el conegut Ravalet.

Castelló creixia molt ràpidament, fruit d’això el 1981 en començaren a formar noves comissions de sector, fet que va donar lloc a una reestructuració dels sectors i entre ells el nostre, on després d’uns quants anys veiem com molts carrers passaven a formar part d’altres gaiates veïnes, és el cas dels carrers Llucena, Useres, Sorita o Passeig Morella formaren part de la Gaiata 18 Cremor. Tot i això la nostra gaiata continua fent arribar la festa fins a aquests carrers fins al 1983, any en què definitivament es va constituir la comissió de la gaiata Crémor.

En tots aquests anys d’existència de la gaiata sis, malauradament hi va haver un any on no va haver comissió: l’any 1970. En 1971 va ser la primera vegada en què es crea el càrrec de madrina infantil i en 1979 quan aparegué la figura del president infantil. Quant a premis destacar el primer premi de Gaiates de 1993, monument creat per l’artista Rafael Tecles, els primers premis de gaiates infantils del 2008 i 2014 o el dos últims segons premis de Gaiates, monuments de l’artista Vanesa Perez.

La gaiata sis és dinàmica i en moviment en més de setanta anys d’història, una història que de segur continuarà escrivint-se…