EspañolDiuen que a la vida el que perdura no són els moments, sinó les sensacions que t’han provocat. La nostra Gaiata, la Sis, fa molts anys que s’esforça per construir eixa màgia que tatua al cor emocions no esborrables. I la presentació és un d’eixos moments. En especial pels càrrecs i per tots els qui conformen les comissions.
Enguany, La Farola Ravalet va donar a conéixer els seus representants el 12 d’octubre, el dia del Pilar. Com sempre, ho va fer en un Palau ple de gom a gom que no només és prova viva de l’excel·lent salut d’una Gaiata, on no para de sumar-se gent, sinó de les expectatives generades pel treball dels que any rere any tracten de superar l’espectacle per constituïx al fil conductor d’un acte que combina protocol i entreteniment.
En esta ocasió, la Farola va optar per fer una mirada als colors. Però als colors que conformen un Castelló, que dibuixava la seua silueta sobre l’escenari amb eixe skyline nocturn on sense dubtes s’endevinaven els monuments més emblemàtics i volguts de la capital de la Plana.
Així, amb un horitzó amb el Fadrí, la concatedral o el Grau, entre altres, i per supost, la nostra Magdalena, l’homenatge d’enguany parlava d’aquells colors que formen part de l’essència de la ciutat
Un cromatisme tant intens com simbòlic amb el verd més Magdalener, el blau d’eixa mar que és testimoni fidel de tot el que passa, el roig de la passió i la sang que bull a les venes dels qui viuen i senten la festa i el groc de la llum que desprén el símbol per antonomàsia en què s’erigeix el monument respecte al qual tot gira: la Gaiata.
Colors, a les llotges, a les taules, a l’escenari i al cor’
Per això, sobre les estovalles negres, destacaven eixos quatre colors que també penjaven de cada llotja on les altres Gaiates omplien el primer pis. Els mateixos que donaven sentit a les paraules d’un presentador que acariciava el guió per donar-li la sensibilitat o la solemnitat de cada moment.
“Esta nit la nostra ciutat ens acompanyarà en un viatge ple dels seus colors i els seus sentiments, perquè Castelló és una gran ciutat, on les seues nits són tendres i tranquil·les, però al despertar el dia…
Els colors i la llum són els que ens donen la vida i ens fan ser la ciutat del blau…, del verd…, del roig… i del groc…, els quatre colors que representen Castelló”.
Música, il·luminació explicant el simbolisme en cada part de l’escenari i a poc a poc, la construcció de la imatge més esperada mentre s’omplia l’escenari.
Primer va ser la comissió major, precedida, pels estendards portats per Marina Simó Durán i Rubén Gil Beltrán, acompanyats de les col•laboradores Daniella Gimeno Segarra, Paula García Valcárcel, Victoria Orero Martí, Lledó Cabañero Aranda i Maria García Alegre.
I seguidament, darrere, l’homenatge als qui van representar La Gaiata durant la Magdalena de 2024, la madrina infantil Pilar Gimeno Segarra, acompanyada per president infantil Nicolás Cabello Pérez i la madrina, Saray Traver Tena, del braç d’Hector Vicente Valls.
Un començament per arrancar també les actuacions musicals i construir una nit màgica amb eixe, “blau de la mar, verd magdalenera (…) i el roig… potent, viu, intens que representa l’amor i la passió, ixes que els festers portem per bandera”, con ressaltava el presentador, Joan Torrent
Una bandera que parla de la tradició i el sentit de la responsabilitat de saber-se representants de la Farola que enguany va comptar amb una molt nombrosa comissió, la que acompanyarà en en la que cadascú va viure eixe record que romandrà per sempre, en el focus sobre ells i els aplaudiments mentre s’apropaven a l’escenari i rebien la seua banda acreditativa:
Laura Soler Balado acompanyada per Jaime Pardo Aragonés
Ana Babiloni Alberich acompanyada per Alejandro Sanz Sobrino
Natalia Espada Jiménez acompanyada per Antonio Espada Martos
Adriana Abad Ramos acompanyada per Pau Serrano Gual
Martina Pradas Viera acompanyada per Fermín Alegre Escrig
Nerea Sánchez Trilles acompanyada per Cristian Cejudo Madueño
Noelia Simó Durán acompanyada per Alejandro Novella Gorris
Raquel Rosell Viciano acompanyada per Dídac García Albalat
Laura Soto Aliaga con Carlos López Porcar
María Lumbreras Catalá acompanyada per Manuel Lumbreras Catalá
Neus Roures Martínez acompanyada per Sergio Hernández Andrés
Iris Ruiz Monroy acompanyada per Nikolas Galera Lacasa
Noelia Hernández Andrés acompanyada per Fermín Hernández Muñoz
Alejandra Gallén Montañés acompanyada per Juan Cabello Pérez
Claudia Beltrán Palencia acompanyada per Samuel Bau Lacasa
Pel que fa a la Cort d’honor infantil, amb la mateixa emoció i nervis van anar desfilant els membres que en la Magdalena del 2025 acompanyaran a Amanda Marmanéu Jiménez i a Marc Planells Blasco, conformant la Cort infantil. En esta ocasió, va ser el president infantil, seguint fidel les indicacions marcades, qui va imposar les bandes a la seua comissió:
Lledó Escrig Archilés acompanyada per Hugo Slemmer Collados
Noa Queral Espada acompanyada per Enzo Queral Espada
Martina Ortells Pérez acompanyada per Víctor Gil Vallés
Inés García Zahonera acompanyada per Adrián Gil Vallés
Jimena Pradas Viera i Alba Planells Blasco acompanyades per Pablo Navarro Figols i tancant la comisió del futur,
Meritxell Manrique Civera acompanyada per Guillermo García Valcárcel
Els instants més especials pels flaants càrrecs del 2025
Però més enllà del que tot el món va veure, són aquelles vivències particulars les que perduren al més íntim del cor de cadascú. I en el recull d’eixos moments, els nostres càrrecs per a la Magdalena del 2025 tenen els seus preferits.
Amanda, la madrina infantil que ja va ens va fer emocionar al seu nomenament en la seua sinceritat sense filtres i parlant des del cor, confessa els moments que guardarà per sempre. Un d’ells va ser quan va rebre la banda de mans de la seua antecessora, Pilar, “era un moment que havia esperat durant molt de temps!”, explica.
I un altre, a part de trobar-se en el fet que foren els seus companys d’escola qui li feren una de les ofrenes, va ser quan va xafar el primer graó de l’escenari. “Posar el peu al primer graó de l’escala i veure que tota la comissió es posava drets per a rebre’m va ser una cosa que em va emocionar i que mai podré oblidar”.
Per a Clara, la madrina per a la Magdalena del 2025, també va haver-hi molts instants màgics, a més del de sentir-se rodejada per la seua família i amics omplint el Palau. Però si hagués de quedar-se en dos destaca d’una banda, l’instant just abans de pujar a l’escenari, “la complicitat dels quatre, ja soles i preparats darrere quan arribava el moment de desfilar”.
I d’altra, el fet de rebre la banda de mans de Saray, perquè “a més de ser la madrina que em va precedir és una amiga i em va fer molta il·lusió que fos precisament ella qui me la imposara. Va ser molt especial”. Però a més, malgrat que eixos són els que confessa, als qui la coneixem, tampoc se’ns va escapar eixe somriure de complicitat quan en el lliurament del detall de la gestora, va ser el seu germà Alejandro, un dels que li van portar.
Quant a Marc, se li acumulen els moments per a destacar, però en conta dos, a banda d’un que va ser més que obvi per tota la gent. Entre els que té ja gravats, el primer és la barreja de nervis, emoció i responsabilitat els instants abans que el cridaren per ser ell qui imposara les bandes a la seua comissió. “És que no es pot imaginar tot el que sents allí darrere, no es pot explicar, és de tot, por, il·lusió, nervis, el cor et va a mil”.
Un altre instant important per al president, va ser el fet de poder ser ell qui li imposara la banda de dama a la seua germana Alba, per qui va entrar a la Gaiata. I l’últim, va vindre a ritme de batucada, la dels Dimonis de la Plana, que no sols va fer la seua entrada fent vibrar el públic i il·luminant la mirada de Marc dibuixant un immens somriure, sinó que entre ells, també grans amics i a més membres de la seua comissió, van fer un estudiat doblet per sorprendre’l baixant de l’escenari per darrere, en el trage de castelloner, per formar en els companys de Diminis que ofrenaven al president infantil a qui a més li van penjar les timbaleres en pujar a l’escenari perquè pogués tocar amb ells.
Amb tot, una vegada més, el saber fer, les hores de construir, muntar, pintar escenari, retallar goma-eva i cosir desfresses, es van veure culminades en una presentació que va agradar i que va aconseguir, una vegada més, incrustar-se per sempre en l’ADN fester de Clara, Amanda i Marc.
Això sí, com sempre amb l’experta i professional mà carregada d’un do especial per treballar de valent però saber sempre què dir per arrancar riures, d’un incombustible president: Esteban. Aquell que en termes de color, podríem dir que conté al món de la festa, tota la paleta cromàtica present, passada i futura de l’essència perquè qualsevol llenç es transforme en la millor pintura i sobretot aquella que roman a la retina i al cor.
